link al web
27 de setembre del 2011
26 de setembre del 2011
23 de setembre del 2011
Les sis grans extincions
La primera gran extinció Laura Arnaiz
Es va produir entre el final del període cambrià i el principi de l’ordovicià, fa uns 488 milions d’anys. En aquell temps la vida terrestre encara no existia, tampoc existien els vertebrats.
L’extinció va afectar els trilobits ,braquiòpodes i conodonts tot i que no va provocar la desaparició total de cap d’aquests grups.
Actualment els científics creuen que el causant de l’extermini del 95% de les espècies marines, es suposa que la causa d’aquesta primera gran extinció va ser un important canvi climàtic a nivell global, segurament una glaciació o la reducció de la quantitat de oxígen disponible . El gran canvi en les temperatures va propiciar la desaparició de les espècies menys adaptables. Com va ser el 95% de les espècies també es coneix com la Gran Mort.
Els trilobits (trilobits, tres lòbuls en llatí) foren una classe d'artròpodes marins fòssils que van viure des del període Cambrià (aparició dels primers éssers marins) fins el Permià, és a dir, durant tot el Paleozoic.
Durant l'Ordovicià i el Silurià es va donar la seva màxima expansió i cap el Devonià (aparició dels peixos amb escates), van començar a extingir-se'n diverses famílies. Les dues darreres, Proetida i Phillipsia, es van extingir completament amb la primera gran extinció massiva del Permià.
La segona gran extinció Laia Barjuan
Fa aproximadament 444 milions d'anys dues extincions massives van marcar la transició entre els períodes Ordovicià i Silurià que, si s'expliquen juntes, van ser la segona extinció massiva més tràgica en la història de la Terra. La seva causa probable va ser el període glacial.
El primer esdeveniment va ocórrer després del canvi dràstic dels hàbitats marins en descendir el nivell del mar; el segon, entre cinc-cents mil i un milió d'anys més tard pel contrari, el creixement del nivell de mar ràpidament.
Els grans afectats van ser els éssers marins en ser els únics pobladors del planeta. Van desaparèixer el 50% dels corals i prop de 100 famílies biològiques, la qual cosa representava el 85% de les espècies de fauna. Es van extingir principalment els braquiòpodes i els briozous, juntament amb les famílies de trilobits, “conodintes” i graptòlits.
Corall
En aquella època, Amèrica del Nord estava en l'equador, mentre que la majoria dels altres continents formava un gran continent conegut com Gondwana, que abastava des de l'equador fins al Pol Sud.
La teoria més acceptada explica que la primera part de l'extinció va ser causada a l'inici d'una llarga edat de gel que va provocar la formació de grans glaceres en el gran continent Gondwana i, per conseqüència, la baixada del nivell del mar. La segona, en canvi, va sorgir després de la finalització de l'edat de gel, l'enfonsament de les glaceres i el posterior augment del nivell del mar.
Continents de fa 200 milions d'anys
Usant un nou mètode per mesurar les temperatures d'èpoques remotes de l'antiguitat, els investigadors han trobat indicis sobre la durada i magnitud d'aquesta glaciació, i també sobre com aquesta va afectar a les temperatures oceàniques prop de l'equador. Les seves anàlisis indiquen que en aquella llunyana època regnava a la Terra un sistema climàtic diferent de qualsevol un altre del que es tingui coneixement en els últims 100 milions d'anys.
Les aigües superficials dels tròpics es van refredar en uns cinc graus, i la coberta de gel que cobria Gondwana va créixer fins a aconseguir 150 milions de quilòmetres cúbics, més que les glaceres que van cobrir l'Antàrtida i la major part de l'Hemisferi Nord durant la més recent era glacial, fa 20.000 anys.
La tercera gran extinció Sergi Borastero
Los corales, dominantes de este período, desaparecieron al igual que algunos grupos planctónicos como los graptolites y los tentaculites. Muchos taxones marinos redujeron su gran diversidad a semejanza del tipo de pez, dipnoos.
Los acritarcos, ostrácodos, ammonoideos y algunas clases de peces (los placodermos y los estracodermos) desaparecieron. Se extinguieron el 85% de géneros de braquiópodos y ammonoideos, además de numerosos tipos de gasterópodos y trilobites. En los medios terrestres, las plantas vasculares no se ven afectadas por esta pérdida general.
En conjunto se estima que desaparecieron el 77% de las especies, el 57% de los géneros y el 22% de las familias.
Las causas no terminan de esclarecerse, aunque se sospecha del enfriamiento global no se excluye la posibilidad de un impacto extraterrestre.
La quarta gran extinció Belén Contreras
Quan va passar?
Fa 251 milions d’anys,entre els períodes de Pèrmic i Triàsic.
Les espècies extingides.
Van perir el 90% de totes les espècies; el 96% de les espècies marines i el 70% de les terrestres, entre ells, el 98% dels *crinoïdeus, el 78% dels *braquiòpodes, el 76% dels coratjosos, el 71% dels cefalòpodes, 21 família de rèptils i 6 d'amfibis, a més d'un gran nombres d'insectes, arbres i microbis. Els coneguts *trilobits van desaparèixer per sempre amb aquesta extinció en massa.
Després de la catàstrofe només sobreviuria un 10% de les espècies presents a la fi del *pèrmic.
Causa?
Les causes d'aquesta gran hecatombe són variables. Es barreja entre un vulcanisme extrem, un impacte d'un asteroide de gran grandària, l'explosió d'una supernova propera o l'alliberament de grans quantitats de gasos d'hivernacle. Els científics opinen que el més segur és que no anés una única causa ja que per ser l'esdeveniment d'extinció i destrucció mes devastador que la Terra hagi conegut mai, aquesta va haver de ser atacada des de diverses fonts.
La cinquena gran extinció Arnau Delprat
Correspon amb l'extinció massiva del Triàsic-Juràssic, la tercera més catastròfica. Va afectar de manera important la vida a la superfície i en els oceans de la Terra, desapareixent prop del 20% de les famílies biològiques marines (encara que la majoria d'aquests grups es recuperen en el Juràsic) el que equival a aproximadament el 75% dels invertebrats marins.
Aquesta etapa va acabar amb la majoria dels teràpsids, els conodonts, els rincosauris i els arqueosauris, els rèptils placodòntids i mamiferoidis, grans amfibis, etc. Els únics rèptils marins que van sobreviure van ser els ictiosaures i plesiosaures.
la sisena gran extinció Martí Diogo
Quan?:
A finals del període cretàcic.
·Espècies extingides?:
Els dinosaures, pterosaures, rèptils nadadors, plesiosaures y mosasaures, ammonoideas, rudistas e inocerèmits.
·Causa:
A causa del impacte de un meteorito de gegantescas dimensions que, debut a la gran explosió generada en el seu impacte, aixecaría grans cantitats de pols al aire impedint que la llum solar arribés fins les plantas, reduciéndolas en cantitat, generand amb ell un desequilibri en las cadenes tròficas.
Es va produir entre el final del període cambrià i el principi de l’ordovicià, fa uns 488 milions d’anys. En aquell temps la vida terrestre encara no existia, tampoc existien els vertebrats.
L’extinció va afectar els trilobits ,braquiòpodes i conodonts tot i que no va provocar la desaparició total de cap d’aquests grups.
Actualment els científics creuen que el causant de l’extermini del 95% de les espècies marines, es suposa que la causa d’aquesta primera gran extinció va ser un important canvi climàtic a nivell global, segurament una glaciació o la reducció de la quantitat de oxígen disponible . El gran canvi en les temperatures va propiciar la desaparició de les espècies menys adaptables. Com va ser el 95% de les espècies també es coneix com la Gran Mort.
Els trilobits (trilobits, tres lòbuls en llatí) foren una classe d'artròpodes marins fòssils que van viure des del període Cambrià (aparició dels primers éssers marins) fins el Permià, és a dir, durant tot el Paleozoic.
Durant l'Ordovicià i el Silurià es va donar la seva màxima expansió i cap el Devonià (aparició dels peixos amb escates), van començar a extingir-se'n diverses famílies. Les dues darreres, Proetida i Phillipsia, es van extingir completament amb la primera gran extinció massiva del Permià.
La segona gran extinció Laia Barjuan
Fa aproximadament 444 milions d'anys dues extincions massives van marcar la transició entre els períodes Ordovicià i Silurià que, si s'expliquen juntes, van ser la segona extinció massiva més tràgica en la història de la Terra. La seva causa probable va ser el període glacial.
El primer esdeveniment va ocórrer després del canvi dràstic dels hàbitats marins en descendir el nivell del mar; el segon, entre cinc-cents mil i un milió d'anys més tard pel contrari, el creixement del nivell de mar ràpidament.
Els grans afectats van ser els éssers marins en ser els únics pobladors del planeta. Van desaparèixer el 50% dels corals i prop de 100 famílies biològiques, la qual cosa representava el 85% de les espècies de fauna. Es van extingir principalment els braquiòpodes i els briozous, juntament amb les famílies de trilobits, “conodintes” i graptòlits.
Corall
En aquella època, Amèrica del Nord estava en l'equador, mentre que la majoria dels altres continents formava un gran continent conegut com Gondwana, que abastava des de l'equador fins al Pol Sud.
La teoria més acceptada explica que la primera part de l'extinció va ser causada a l'inici d'una llarga edat de gel que va provocar la formació de grans glaceres en el gran continent Gondwana i, per conseqüència, la baixada del nivell del mar. La segona, en canvi, va sorgir després de la finalització de l'edat de gel, l'enfonsament de les glaceres i el posterior augment del nivell del mar.
Continents de fa 200 milions d'anys
Usant un nou mètode per mesurar les temperatures d'èpoques remotes de l'antiguitat, els investigadors han trobat indicis sobre la durada i magnitud d'aquesta glaciació, i també sobre com aquesta va afectar a les temperatures oceàniques prop de l'equador. Les seves anàlisis indiquen que en aquella llunyana època regnava a la Terra un sistema climàtic diferent de qualsevol un altre del que es tingui coneixement en els últims 100 milions d'anys.
Les aigües superficials dels tròpics es van refredar en uns cinc graus, i la coberta de gel que cobria Gondwana va créixer fins a aconseguir 150 milions de quilòmetres cúbics, més que les glaceres que van cobrir l'Antàrtida i la major part de l'Hemisferi Nord durant la més recent era glacial, fa 20.000 anys.
La tercera gran extinció Sergi Borastero
Los corales, dominantes de este período, desaparecieron al igual que algunos grupos planctónicos como los graptolites y los tentaculites. Muchos taxones marinos redujeron su gran diversidad a semejanza del tipo de pez, dipnoos.
Los acritarcos, ostrácodos, ammonoideos y algunas clases de peces (los placodermos y los estracodermos) desaparecieron. Se extinguieron el 85% de géneros de braquiópodos y ammonoideos, además de numerosos tipos de gasterópodos y trilobites. En los medios terrestres, las plantas vasculares no se ven afectadas por esta pérdida general.
En conjunto se estima que desaparecieron el 77% de las especies, el 57% de los géneros y el 22% de las familias.
Las causas no terminan de esclarecerse, aunque se sospecha del enfriamiento global no se excluye la posibilidad de un impacto extraterrestre.
La quarta gran extinció Belén Contreras
Quan va passar?
Fa 251 milions d’anys,entre els períodes de Pèrmic i Triàsic.
Les espècies extingides.
Van perir el 90% de totes les espècies; el 96% de les espècies marines i el 70% de les terrestres, entre ells, el 98% dels *crinoïdeus, el 78% dels *braquiòpodes, el 76% dels coratjosos, el 71% dels cefalòpodes, 21 família de rèptils i 6 d'amfibis, a més d'un gran nombres d'insectes, arbres i microbis. Els coneguts *trilobits van desaparèixer per sempre amb aquesta extinció en massa.
Després de la catàstrofe només sobreviuria un 10% de les espècies presents a la fi del *pèrmic.
Causa?
Les causes d'aquesta gran hecatombe són variables. Es barreja entre un vulcanisme extrem, un impacte d'un asteroide de gran grandària, l'explosió d'una supernova propera o l'alliberament de grans quantitats de gasos d'hivernacle. Els científics opinen que el més segur és que no anés una única causa ja que per ser l'esdeveniment d'extinció i destrucció mes devastador que la Terra hagi conegut mai, aquesta va haver de ser atacada des de diverses fonts.
La cinquena gran extinció Arnau Delprat
Correspon amb l'extinció massiva del Triàsic-Juràssic, la tercera més catastròfica. Va afectar de manera important la vida a la superfície i en els oceans de la Terra, desapareixent prop del 20% de les famílies biològiques marines (encara que la majoria d'aquests grups es recuperen en el Juràsic) el que equival a aproximadament el 75% dels invertebrats marins.
Aquesta etapa va acabar amb la majoria dels teràpsids, els conodonts, els rincosauris i els arqueosauris, els rèptils placodòntids i mamiferoidis, grans amfibis, etc. Els únics rèptils marins que van sobreviure van ser els ictiosaures i plesiosaures.
la sisena gran extinció Martí Diogo
Quan?:
A finals del període cretàcic.
·Espècies extingides?:
Els dinosaures, pterosaures, rèptils nadadors, plesiosaures y mosasaures, ammonoideas, rudistas e inocerèmits.
·Causa:
A causa del impacte de un meteorito de gegantescas dimensions que, debut a la gran explosió generada en el seu impacte, aixecaría grans cantitats de pols al aire impedint que la llum solar arribés fins les plantas, reduciéndolas en cantitat, generand amb ell un desequilibri en las cadenes tròficas.
2n ESO: Respiració cel·lular i ATP
Aquí teniu el vídeo que s'ha vist a 2nB i que us pot permetre entendre com es forma l'ATP:
2nB: Proteïnes, estructura 3D, desnaturalització
Hola nois i noies, en Marc ja m'ha enviat la informació escrita sobre l'estructura 3D de les proteïnes i la seva desnaturalització.
Les proteïnes són cadenes lineals d’aminoàcids. Hi ha 20 aminoàcids diferents.
Les proteïnes, per fer la seva funció, tenen que adoptar una conformació, es a dir, s’han de plegar adoptant una forma tridimensional.
Si no es pleguen bé, no són funcionals.
La desnaturalització és la pèrdua de la estructura causat pel trencament dels enllaços que la constitueixen al canviar les condicions de l’entorn.
En molts casos, si les condicions de l’entorn tornen a ser adequades es poden renaturalitzar.
Aquí teniu els links dels videos que ha trobat al respecte.
el primer és per a que veieu com a partir d'una seqüència d'aminoàcids la proteïna es plega sobre ella mateixa:
+
En el segon video, també veureu una segona proteïna plegar-se d'una forma més realista (tal com succeïria tan punt surt del ribosoma:
Les proteïnes són cadenes lineals d’aminoàcids. Hi ha 20 aminoàcids diferents.
Les proteïnes, per fer la seva funció, tenen que adoptar una conformació, es a dir, s’han de plegar adoptant una forma tridimensional.
Si no es pleguen bé, no són funcionals.
La desnaturalització és la pèrdua de la estructura causat pel trencament dels enllaços que la constitueixen al canviar les condicions de l’entorn.
En molts casos, si les condicions de l’entorn tornen a ser adequades es poden renaturalitzar.
Aquí teniu els links dels videos que ha trobat al respecte.
el primer és per a que veieu com a partir d'una seqüència d'aminoàcids la proteïna es plega sobre ella mateixa:
+
En el segon video, també veureu una segona proteïna plegar-se d'una forma més realista (tal com succeïria tan punt surt del ribosoma:
19 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)